Una aproximació a l'impuls econòmic de la Universitat de Girona sobre l'entorn local / Miquel Carreras Simó, Ricard Rigall i Torrent
Carreras i Simó, Miquel


En: Coneixement i Societat: Revista d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, núm. 14 (2008) , p. 90-109 : il., gràf. (Articles) 
Referències bibliogràfiques. Inclou annex amb cronologia (tria d'esdeveniments de l'IEC, Països Catalans i el Món) per al període 1907-2007.

Des d'una perspectiva econòmica, les institucions universitàries es poden concebre com a gestores del coneixement: organitzacions que utilitzen recursos (inputs) per generar i transferir coneixements (outputs). Aquest enfocament permet sintetitzar dos efectes econòmics que afecten el territori. En primer lloc, la gestió del coneixement esdevé un factor vital per a la competitivitat del territori. El coneixement afecta tant el sistema productiu local (ja que les bases del creixement econòmic incideixen sobre la productivitat) com l'eficiència actual i futura de les organitzacions locals (ja que actua com a element d'atracció, de creació i de manteniment d'activitats econòmiques). En segon lloc, l'activitat universitària afecta directament i indirectament la demanda local i estimula la producció de béns i de serveis locals. La universitat actua, doncs, de motor arrossegador de l'economia local, ja que repercuteix sobre el nivell de riquesa i d'ocupació del territori on es troba ubicada. De manera semblant a altres universitats catalanes (universitats de Lleida, Rovira i Virgili i de Vic), aquest treball valora l'impacte de la Universitat de Girona (UdG) en l'economia de l'entorn. L'aproximació es fa des de dues vessants. D'una banda, s'utilitza la metodologia input-output per valorar l'impacte econòmic de la demanda generada sobre el territori gironí. De l'altra, mitjançant un seguit d'indicadors, es mesura la sortida produïda per la UdG i es contextualitza en el marc espanyol i de les comarques gironines.

L'Institut d'Estudis Catalans al llarg de cent anys de polítiques científiques / Josep María Camarasa Castillo, Antoni M. Roca Rosell
Camarasa i Castillo, Josep Maria


En: Coneixement i Societat: Revista d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, núm. 14 (2008) , p. 6-51 (Articles) 
Referències bibliogràfiques. Inclou annex amb cronologia (tria d'esdeveniments de l'IEC, Països Catalans i el Món) per al període 1907-2007.

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va ser creat per Enric Prat de la Riba a principis del s. XX com a instrument de política científica. Pensava que una institució d'alta cultura havia d'ajudar a reforçar el seu projecte d'autonomia política per a Catalunya. Però, tot i aquest caràcter inicialment instrumental, l'IEC va assumir ben aviat un grau considerable d'autonomia funcional, va assenyalar directrius preferents de recerca i de divulgació del coneixement i va afavorir la vertebració d'una comunitat científica catalana. L'autonomia amb relació a les institucions va esdevenir total durant la dictadura de Primo de Rivera, si bé a costa de trobar-se desemparat de tot suport econòmic públic, i la va conservar els anys de la República i de la Guerra Civil, durant els quals es va instal·lar als locals de la Casa de Convalescència de l'antic Hospital de la Santa Creu, cedits per l'Ajuntament de Barcelona. Sota el franquisme, que es va limitar a donar-lo per extingit però no el va suprimir explícitament, va mantenir l'activitat en condicions de semiclandestinitat, però mai no va deixar d'actuar. A partir del 1963, Òmnium Cultural li va cedir com a seu alguns espais del Palau Dalmases, la qual cosa li va permetre reprendre una certa presència pública, així com tornar a iniciar les activitats de les seves societats filials. El 1976 va recuperar el reconeixement per part dels poders públics de Catalunya i de l'Estat. Els darrers anys, en un context acadèmic molt diferent del dels primers anys del segle xx, i amb uns condicionants polítics també ben diferents, l'IEC ha lluitat, amb sort desigual segons els moments, per trobar el seu lloc en les polítiques de recerca catalanes. Arran de la commemoració del centenari, les perspectives semblen favorables.